Derecho a la vivienda
D'Holanda a Nova York passant pel Cabanyal

Des de fa anys, diferents barris de València pateixen un acusat procés de gentrificació. Malgrat el nou decret valencià per a ampliar el parc públic d'habitatge, la continuïtat de l'especulació urbanística, la no renovació de lloguers socials, el retorn dels desnonaments o l'inici del nou curs universitari, advertit semipresencial, són alguns dels factors que il·lustren un problema per al qual es requereixen solucions fermes, defensen col·lectius pel dret a l'habitatge.

“Ells, com a immobiliària, no ens han demanat permís. I volaren tots els arbres. Ja no hi ha parc, ja no hi ha res”. El testimoniatge d'una activista xilena en la pel·lícula documental Push (2019) il·lustra un model de negoci internacional que repeteix les mateixes tècniques d'especulació i instrumentalització del dret a l'habitatge en diferents territoris a escala global. París, Barcelona, Rio de Janeiro, Sydney. La gentrificació que denuncien des de Valparaíso és la mateixa contra la qual estan resistint diferents barris de València.

“Un dia vam veure, des de casa, que intentaven arrancar-los”, recorda una veïna del barri Parc Central fent referència als més de trenta arbres històrics que van ser extrets per a començar amb les obres del Pla d'Actuació Integral (PAI), que ja està en execució i pretén construir més de 5.000 habitatges, amb quatre gratacels darrere de l'estació —provisional— d'AVE, una intervenció que modificarà per complet el barri. “Els edificis que volen fer ací són edificis de luxe, no d'habitatge social. És un clar exemple de gentrificació al voltant d'un parc”, denuncien des de l'associació Parque Central Sin Especulación, creada a partir de la posada en marxa del pla urbanístic. Reclamen la paralització del PAI i de la gentrificació, que està expulsant veïns i veïnes del barri per la pujada de preus de lloguers.

ESCAMPANT-SE COM UNA CARABASSERA

Benimaclet, el Cabanyal o Russafa són el reflex d'una especulació financera que trau rèdit de l'emergència residencial actual. El relator de l'ONU, Philipe Alston, descrivia en el seu últim informe el problema de l'habitatge com un dels majors reptes als quals s'enfronta l'Estat espanyol. “Les despeses d'habitatge estan augmentant a un ritme alarmant”, ressalta el document, que exposa l'increment de més del 50% del preu de l'habitatge de lloguer entre 2013 i 2019, sent un dels factors determinants la presència en el mercat de fons d'inversió internacionals com Blackstone.

Durant el confinament, un fons voltor amb seu a Nova York canviava els panys del pis d'una senyora pensionista al municipi de Cullera. Parlem d'Haya Real State, en el consell d'administració del qual es troba José María Aznar JR, una empresa immobiliària subsidiària al 100% de l'holandesa Promontoria Holding 62, que funciona íntegrament amb capital pertanyent al gegant nord-americà Cerverus. “Abans paràvem els desnonaments per a negociar amb els bancs. Ara, en lloc d'anar a una entitat física, has de negociar amb institucions que estan a Luxemburg, Holanda, Rússia o Nova York”, reclama Delfina Sánchez, lletrada i activista de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) a València. “Saps la quantitat de fons voltor que tenen habitatges tancats esperant tensar el mercat?”, planteja Amparo Delgado, també activista del col·lectiu pel dret a l'habitatge. “Hi ha cases tapiades sense poder usar-se a tota la ciutat. A la zona del Nou Benicalap hi ha finques completes que els fons d'inversió han aconseguit buidar a força d'apujar i fins i tot duplicar el preu dels lloguers”, afegeix. L'estratègia sembla indicar que, reduint la disponibilitat residencial i dedicant grans quantitats d'habitatge al mercat financer, les persones que habiten els barris són les que s'emporten la pitjor part.

“A València els preus del lloguer han augmentat una barbaritat”, afirma Santiago Fernández, militant de l'assemblea en l'Espai Veïnal del Cabanyal. Aquest barri fa anys que pateix un clar procés de gentrificació. “Som un dels barris amb més pisos turístics de la ciutat i actualment estem amb una rehabilitació dubtosa que va massa lenta per a solucionar els problemes residencials del barri i que podria generar un major focus turístic i especulació immobiliària de bancs i de fons voltor”, explica Fernández.

“Al Cabanyal tenim el PEC (Pla Especial del Cabanyal) en el que es volia construir un hotel de 15 plantes, l'anomenat ‘hotelet’, amb un impacte ecològic i social en el barri a favor d'un sistema que dona suport al turisme i que ens torna a deixar enrere”, afirmen des del col·lectiu veïnal. “Fent al·legacions i organitzant-nos com a sindicat veïnal hem aconseguit que s'abaixe la projecció d'un 40% de lloguer turístic a un 10%”, resumeix el portaveu.

En paral·lel, l'autoorganització i l'acció directa d'aquest col·lectiu per a assegurar una llar a les famílies del barri que no poden accedir a un habitatge es concretava a principis de setembre en l'ocupació d'un bloc amb cinc pisos, propietat de la Sareb, que segons denuncien des de l'Espai “feia anys que estava completament abandonat”. “Mentre a la nostra ciutat hi haja milers de cases buides de bancs, fons d'inversió i grans propietaris, no permetrem que les famílies del barri patisquen per no tindre un sostre”, anunciava el comunicat amb el qual feien pública l'“ocupació, alliberament i socialització” d'aquest bloc.

A més, l'aparició del coronavirus i els seus efectes en el sector turístic han deixat sense activitat a aquells barris amb un major nivell de turistificació. “Barris com Ciutat Vella s'han quedat pràcticament buits, i els mateixos comerciants s'han posicionat perquè torne a haver-hi veïns en lloc de prioritzar el turisme”, afirma Octavi Ruiz, activista de la coordinadora Entrebarris, que lluita per “traure l'habitatge del mercat i posicionar-lo com a dret fonamental de les persones”. Una de les conseqüències que no s'ha fet esperar de la pandèmia és que, des de l'inici de la desescalada, hi ha hagut un traspàs notable d'habitatges que es destinaven als lloguers turístics i que ara s'ofereixen per a lloguers convencionals, fent que l'oferta augmentara considerablement en els últims mesos.

També s'aprecia la incertesa en els barris amb major presència de lloguers estudiantils que enguany, per qüestions de semipresencialitat de la docència —la Generalitat Valenciana s'hi va avançar en la imposició d'un “model híbrid” en l'educació superior, almenys per al primer quadrimestre—, podrien retardar la decisió de llogar habitacions fins després d'iniciar el curs. “Hi ha molts estudiants que, abans de llogar, esperen a saber què passarà al setembre. El nivell d'incertesa és tan alt que molts estudiants de localitats pròximes potser triaran viatjar i no viure a la ciutat”, explica Rafael López, docent universitari a la Universitat de València. Segons el professor, aquestes circumstàncies podrien provocar un descens provisional en els preus dels lloguers, encara que les tàctiques d'escassetat, “amb grans fons internacionals comprant habitatge i llevant-lo del mercat continuen induint al fet que hi haja poca oferta”.

“En incrementar-se els preus dels lloguers, molta gent que històricament vivia en el barri se n'ha hagut de mudar”, reconeix Alfredo Artigas des del col·lectiu Cuidem Benimaclet, un barri amb elevada presència d'inquilins joves. “És una cosa que ja està passant a Benimaclet, i pensem que construir habitatge nou per a cert perfil de compradors només pot contribuir a augmentar la gentrificació”, explica fent al·lusió al PAI de Benimaclet que, a través de la promotora Metrovacesa, havia projectat més de 1.300 habitatges de nova construcció al barri. Un PAI al qual Cuidem Benimaclet es va oposar des d'un principi i que, gràcies a l'organització i la lluita veïnal, va aconseguir que Joan Ribó, actual alcalde de València, es posicionara públicament en contra. “Cuidem Benimaclet, juntament amb tota la xarxa associativa pel dret a l'habitatge a la ciutat, ho podem narrar com una victòria”, assegura Artigas.

TORNEN ELS DESNONAMENTS

Des del passat 4 de juny s'han reactivat judicialment tots els processos de desnonament que havien quedat paralitzats per la pandèmia, encara que els seus efectes sobre l'economia de les famílies continuaran colpejant durant molt més de temps. Segons dades de la PAH, la tendència que continua accelerant-se és la dels llançaments per impagament de lloguer, que en 2019 ja ocupava un 60% del total al País Valencià, i que durant el primer trimestre de 2020 ha arribat fins i tot al 62%. El fenomen es reprodueix també en l'àmbit estatal amb xifres encara més acusades. “Comencem lluitant com a afectades per la hipoteca però ara la majoria dels casos són de lloguer”, assenyala Maricarmen Salcedo, activista de la PAH a la capital valenciana. “El dret a l'habitatge està en la Constitució espanyola, està en l'Estatut d'autonomia valencià, però nosaltres continuem veient que es produeixen desnonaments, fins i tot havent-hi xiquets”, denuncia.

És el que va ocórrer, per exemple, el passat 31 de juliol, quan una dona i els seus dos fills de quatre i sis anys van ser desallotjats per impagament d'una habitació que llogaven a Burjassot. En el seu cas, no comptaven amb cap alternativa residencial i l'oferiment dels serveis socials, col·lapsats, servia únicament per a “atenuar uns dies la caiguda al carrer”, segons declaracions de la PAH Burjassot. “Els vam oferir el que les professores del col·legi dels infants i nosaltres teníem negociat amb una residència d'estudiants, però necessitem pressionar perquè continuen acollint aquesta família fins a tindre una solució definitiva. No ens serveixen els pegats”, denuncien des de la plataforma. També l'Espai Veïnal del Cabanyal va treballar durant els mesos d'estiu fent costat a famílies del barri que estan amb menors a càrrec seu i amb procediments de desnonament emesos per entitats com CaixaBank, la Sareb o Divarian.

Els col·lectius incideixen també en què s'han de regular les renovacions dels lloguers socials, que van ser una solució per a les famílies que anaven a ser desnonades i els lloguers de les quals ara amenacen de duplicar, i fins i tot amb no renovar els contractes, els fons d'inversió que els posseeixen. “Es tracta dels contractes de lloguer social fets a mitjans de la crisi financera: els bancs venen els habitatges a fons voltor que durant aquests anys van mantenir els contractes i que ara amenacen amb no renovar”, explica José Luis González, membre de la plataforma Pla de Xoc. “Són els que estaven amb caràcter social, i que lògicament s'han de renovar perquè han sigut la solució residencial per a famílies i persones que anaven a quedar-se al carrer. Quin sentit té que els renoven duplicant el preu del lloguer?”, planteja González.

Tal com explica l'escrit enviat recentment al President del Govern per la plataforma Pla de Xoc del País Valencià, la situació de vulnerabilitat que pateixen moltes de les famílies afectades per aquests procediments és anterior a la Covid-19 i, per tant, queden fora de qualsevol mesura de protecció destinada a pal·liar els efectes socioeconòmics del virus. És per això que exigeixen l'aprovació urgent d'un Reial Decret “que establisca una moratòria de tots els desnonaments de famílies en situació de vulnerabilitat i sense alternativa residencial fins al 31/12/21, que es dispose la cessió d'ús temporal dels habitatges propietat de la Sareb i de Bankia, entitats totes dues de majoria pública, i que es revalore l'IPREM (l'indicador públic de renda d'efectes múltiples) d'acord amb els increments del salari mínim interprofessional”.

UN DRET QUE LES ADMINISTRACIONS HAN DE GARANTIR

Quant al parc públic d'habitatge, és a dir, aquells habitatges que són propietat o que estan sota protecció de les administracions, l'informe del relator de l'ONU reclamava que, malgrat l'evident necessitat, els habitatges de lloguer de baix cost són pràcticament inexistents en l'Estat. “Housing Europe calcula que els habitatges socials constitueixen el 2,5% del parc nacional d'habitatges ocupats d'Espanya, en comparació amb el 30% als Països Baixos, el 24% a Àustria, el 17,6% al Regne Unit i el 16,8% a França”, ressalta el document. Al País Valencià i segons xifres de la PAH, la Generalitat només disposa de 14.000 habitatges d'aquest tipus. “Aquesta situació és gravíssima perquè no dona cobertura ni a les necessitats d'emergència residencial procedents de la crisi del 2008, ni molt menys a les necessitats d'habitatge social i assequible per a àmplies capes de població excloses del mercat neoliberal”, declaren des de la plataforma.

Així i tot, els col·lectius valoren com un avançament positiu la recent aprovació del Decret llei per a l'ampliació d'habitatge públic a la Comunitat a través dels drets de tanteig i retracte. Sota aquesta normativa, l'administració valenciana es declara com a compradora preferent dels habitatges protegits que, en desqualificar-se, entren al mercat immobiliari, aconseguint així que passen a formar part del parc públic valencià. “És un bon instrument”, afirmen des de la PAH valenciana, “però perquè siga realment efectiu ha d'estar dotat amb un pressupost adequat”, aclareixen.

Una altra de les novetats que porta aquesta normativa del tanteig i retracte és que la Generalitat Valenciana podrà intervenir com a comprador preferent també en les transmissions singulars d'habitatges adquirits mitjançant la dació en pagament de deutes hipotecaris, i en les vendes d'edificis d'habitatges quan es transmeta el 80% o més de l'edifici, o quan es venguen conjuntament 10 o més immobles, encara que la venda es faça per accions o participacions socials. “Lògicament en aquests dos últims casos s'està pensant en fons voltor i socimis, els perills actuals més grans per a l'avanç del dret a un habitatge digne, i tracta de posar límit als incomptables abusos comesos per ells, cosa que saludem molt positivament”, declara la PAH.

Així i tot, col·lectius com Entrebarris o Cuidem Benimaclet posen el focus en la gran quantitat d'habitatges buits que hi ha a tota la ciutat i denuncien els plans de nova construcció que, segons l'últim informe dut a terme per la cooperativa El Rogle, inclouen la projecció d'uns 23.500 habitatges distribuïts entre tots els PAI que hi ha designats per als diferents barris: “Estem d'acord que tenim un parc públic valencià que fa riure i que no cobreix les necessitats d'habitatge que tenim com a societat, però la solució no és construir més habitatges. A València tenim més habitatges dels que necessitem. I es continuen projectant sense cap tendència demogràfica que els avale”, reclama Artigas des de Cuidem Benimaclet.

“No volem que es construïsca més habitatge mentre hi haja tant de buit, sinó que els habitatges buits canvien el seu funcionament econòmic, polític i social. No poden mantindre's inutilitzats mentre hi haja milers de persones que no tenen on viure”, exposa la PAH, que exigeix a la Generalitat Valenciana que impulse “de manera immediata” el registre d'habitatges buits promulgat amb la llei 2/2017 per la funció social de l'habitatge a la Comunitat, a més de sol·licitar que es prenguen mesures per a forçar als grans propietaris, bancs i fons d'inversió al fet que posen els habitatges a la disposició de tota la societat, de manera que es prioritze la seua funció bàsica com un dret i no com una mera mercaderia. “No pot ser que hi haja tanta gent sense casa i tantes cases sense gent”, conclou Octavi Ruiz.

Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra en tu cuenta.

Relacionadas

Derecho a la vivienda
Abuso Policial Los 18 de la Macarena: cómo la violencia policial acabó con un proyecto para personas sin hogar
18 personas fueron detenidas y enviadas a prisión provisional en Sevilla en 2018 por la ocupación de viviendas para personas en situación de calle tras un desalojo mediado por la violencia policial. En julio se celebra el juicio contra los imputados.
Turismo
Vivienda y turismo De Canarias a Baleares pasando por Cantabria: la lucha por la supervivencia en los archipiélagos del turismo
Las movilizaciones contra los pisos turísticos, la masificación y un modelo enfocado al turismo que ha chocado con sus límites recorren todo el territorio español.
Catalunya
Catalunya PSC, Junts, PP y Vox tumban la regulación de los alquileres de temporada en el Parlament catalán
El decreto que regulaba los precios de alquiler de temporada y habitaciones ha estado en vigor menos de un mes. Ha sido la primera votación tras las elecciones del 12 de mayo en Catalunya.
Congreso de los Diputados
Congreso de los Diputados Los socios avisan que la paciencia se acaba y el PSOE anunciará medidas de regeneración democrática tras el 9J
En la jornada que el Congreso aprobó la Ley de Amnistía pasó desapercibido otro hecho: una PNL de ERC para exigir leyes al Ejecutivo para la mejora de la calidad democrática que cosechó apoyos de Sumar, Junts y PNV y hasta en algunos puntos del PP.
Ocupación israelí
Genocidio en Gaza La comunidad palestina demandará al Gobierno español por incumplir la Ley de Comercio de Armas
El Gobierno sigue sin romper las relaciones militares con Israel y sigue permitiendo el tránsito de armas por territorio español, denuncia la comunidad palestina de Catalunya, que llevará al Ejecutivo central a los tribunales.
Ocupación israelí
GENOCIDIO EN GAZA La UPV/EHU recibirá 4,2 millones por colaborar en nueve proyectos europeos con Israel
Hasta tres universidades, así como cuatro entidades gubernamentales de Israel, acompañan a la Universidad del País Vasco-Euskal Herriko Unibertsitatea en iniciativas de la Unión Europea donde participan además empresas que contribuyen al genocidio.
Opinión
Opinión Frente el antisemitismo, Palestina libre
Los muros contra los, las y les otres, como el construido por Israel se erigen como hipérbole del miedo a la pérdida de control en el interior de cada cual y en el Estado.
Palestina
Palestina Mustafa Barghouti: “Tiene que haber un embargo militar inmediato contra Israel”
El líder de Iniciativa Nacional Palestina saluda el reconocimiento del Estado por parte de tres países europeos pero exige que los gobiernos tomen nota de las demandas de los pueblos que piden medidas de boicot para aislar al régimen de Netanyahu.
Urbanismo
medio ambiente El mar no espera: retrato de la regresión del litoral alicantino
La línea de costa mengua año tras año a causa de temporales marítimos y los estragos que generan diques, puertos, y espigones en las corrientes, que modifican la superficie arenosa.

Últimas

Especulación inmobiliaria
Gentrificación ¿Por qué se levanta Lavapiés?: “Esta manifestación es solo el principio”
El tejido social del barrio convoca la gran manifestación del 1 de junio para visibilizar la recuperación de la movilización vecinal y denunciar la turistificación, la destrucción de los servicios públicos o el racismo institucional
Educación infantil
Educación en Madrid Cierra una escuela infantil pública de Arganda por falta de personal
El centro, gestionado por la empresa Atreyu Blota Carto, cuenta con más del 45% del personal de baja y sin reposición de puestos. 170 familias llevan sin clase desde el jueves.
Ocupación israelí
Genocidio en Gaza El sonido de las bombas en Gaza irrumpe en las calles de Logroño
Una quincena de activistas acampados en la Universidad de La Rioja ha trasladado el sonido de las bombas que día a día resuenan en Gaza a las calles de Logroño
Violencia machista
Precariedad laboral Huelga de 24 horas en el servicio de atención a las víctimas de violencia machista en Madrid
Las trabajadoras denuncian que el problema, que ya provocó paros parciales y concentraciones, se enquista. Las trabajadoras de la red denuncian falta de personal, de medios y de alojamientos para atender a las mujeres y sus hijos e hijas.
Sanidad
Sanidad pública de gestión privada El Hospital del Vinalopó seguirá privatizado pese a las 15.000 firmas en contra
Este viernes 31 de mayo finaliza el plazo para que se inicien los trámites de reversión al sistema público que el gobierno de Mazón no activará pese a la ausencia de informes que avalen la prórroga de la concesión.
Más noticias
Palestina
Acampadas Universitarias Palestina “Hay que seguir dando pasos para hacerle sentir a Israel como nos sentimos nosotros: solos y abandonados”
Muawia y Juan, palestino e israelí, han encontrado en la acampada por Palestina de la Universidad de Jaén, un espacio de encuentro que difícilmente podrían tener en su tierra. Un lugar seguro para resistir conjuntamente los envites de la ocupación y
Ocupación israelí
Genocidio en Gaza Una acción de desobediencia civil en Sol pide la ruptura del Gobierno y las universidades con Israel
Estudiantes de la Acampada de Madrid por Palestina despliegan una pancarta gigante para exigir el fin de la colaboración con el gobierno y los centros universitarios israelíes.
Tratado de la Carta de la Energía
TCE Victoria de los activistas climáticos: la UE Sale del Tratado de la Carta de la Energía
VV.AA.
La salida del TCE se erige como un faro de esperanza y un testimonio del poder de nuestro activismo colectivo para moldear un mañana mejor.

Recomendadas

Energías renovables
Energía y territorio Avalancha de macroparques solares en suelo rústico en Mallorca
La plataforma Renovables sí, però així no reclama una moratoria para frenar los más de 70 proyectos en tramitación que amenazan el campo isleño.
Literatura
Literatura Las escritoras de ‘clima ficción’ que llegan de América Latina
Autoras como Andrea Chapela, Clauda Aboaf, Adriana Bruno, Laura Ortiz o Silvia Moreno-García amplían los límites de la ciencia ficción o la fantasía en clave ecologista, decolonial y de memoria.
Política
Política El congreso aprueba la ley de Amnistía
Los 177 votos afirmativos dan luz verde a una de las leyes claves de la legislatura con la misma mayoría del bloque de la investidura.
Derecho a la vivienda
Abuso Policial Los 18 de la Macarena: cómo la violencia policial acabó con un proyecto para personas sin hogar
18 personas fueron detenidas y enviadas a prisión provisional en Sevilla en 2018 por la ocupación de viviendas para personas en situación de calle tras un desalojo mediado por la violencia policial. En julio se celebra el juicio contra los imputados.