Pista de aterrizaje
Marta Meneu: “Són necessaris més ‘booktubers’ en valencià”

Marta Meneu (València, 1998) és booktuber, escriptora i estudiant de periodisme. Des de fa dos anys es dedica a publicar contingut relacionat amb la literatura —tags, vlogs, unboxings i ressenyes sobre llibres o autores— en el seu espai de YouTube La prestatgeria de Marta, un dels pocs canals de BookTube en valencià en tot el territori. També va publicar recentment la seua primera novel·la El senyal (Bromera, 2019).

Què és açò de ser booktuber?
És un tipus de youtuber, és a dir, una persona que publica contingut audiovisual a YouTube, sobre llibres. Els youtubers tenen un llenguatge propi en la seua manera de fer els vídeos i una tipologia de continguts com tags, unboxings, vlogs, etc. Llavors, els booktubers copiem tota eixa estructura i la fem parlant sobre llibres.

A Espanya hi ha un panorama prou ampli de booktubers, però al País Valencià no n’hi ha tants.
Jo faig tallers als instituts de València en els quals intente donar-los a conéixer, i ho faig dividint-los per llengües. Perquè si parle tres llengües vull consumir vídeos en eixes tres llengües, o vull que em recomanen llibres en eixes tres llengües. El fenomen de BookTube va nàixer als Estats Units en 2007 i les primeres persones considerades com booktubers són dos germans, un d’ells era l’escriptor John Green. Per això en anglés hi ha moltíssims canals, tant als Estats Units com a Anglaterra. En castellà també n’hi ha molts, especialment a Amèrica Llatina, on algunes persones tenen canals amb prous seguidors. Però en valencià i català hi som molt poques. Ací al País Valencià som dos de moment. Jo i altra xica que es diu Amaia Crespo amb el seu canal Paper I Pixels. És cert que hi ha hagut més canals, però ara està molt parat.

Al cap i a la fi, vosaltres sou prescriptores de llibres.
Exacte. És veritat que el fenomen youtuber no és el mateix que si fora un crític literari de la premsa tradicional, que té molta més legitimitat i credibilitat. A més, les creadores de contingut hem de ser molt més completes: hem de pensar el vídeo, gravar, editar, publicar... Aleshores sempre explique que un canal de YouTube depén al cent per cent de la persona que du el canal, perquè són els seus gustos i jo només recomane llibres si a mi m’agraden. Per això és necessari que hi haja més booktubers en valencià, per tindre més pluralitat d’opinions, perquè és una cosa molt personal.

Fer contingut en valencià t’ha tancat portes?
No. És veritat que si mires les dades veus que el booktuber més popular és Sebas G. Mouret amb 300.000 seguidors, però la booktuber en català que més en té —Marta Botet— són 1.500. El meu objectiu amb el canal no és tindre molts seguidors, sinó fer-me un nom dins de la divulgació cultural i la crítica, i poder emprar el valencià m’ha obert moltes portes. M’ha permés treballar en editorials, col·laborar en mitjans...

Què opines dels plans de foment a la lectura als instituts?
Pense que és un model prou obsolet. Mai he entés l’examen de lectura obligada, hi ha moltes altres maneres de fomentar la lectura a classe: vídeos, comentar i compartir llibres... Pense que hi ha moltes opcions per a introduir la lectura a les escoles. Òbviament manquen recursos, perquè si no tens una pantalla o un projector on poder vore vídeos, és complicat.

Les xarxes han tret a la literatura el fenomen dels influencers escrivint llibres, quina és la teua opinió?
L’altre dia em va sorprendre moltíssim que en una classe de xiquets de primària tots havien llegit el llibre d’algun youtuber: d’una influencer que té un canal sobre la seua vida, d’una jove que parla sobre joguets... No m’esperava un mercat tan gran d’obres de youtubers. Pense que els llibres s’han convertit en un element promocional de l’influencer, per la qual cosa són un negoci més. Però eixos llibres estan connectant molt bé amb la gent més menuda perquè són autors joves. En el panorama valencià hi ha molts pocs autors joves, i això és un problema. La meua obra s’està llegint en instituts i sempre em diuen que connecte amb la gent. I és normal, perquè potser m’està llegint gent que té cinc anys menys que jo. Crec que l’auge dels llibres de youtubers pot tenir relació amb l’existència d’una demanda d’aquesta gent de sentir-se connectada amb autors de la seua generació.

Hi ha escriptores joves amb molt de talent però sense milers de followers...
Jo l’única manera que veig de publicar són els premis literaris. I no hi ha quasi incentius perquè la gent jove comence a escriure una novel·la: necessites temps, recursos... Pense que les oportunitats no les lleven els youtubers, les lleven la manca d’incentius per part de les institucions i editorials.